dimarts, 1 de novembre de 2016

Un «novembre de transició»

La meva nova vida laboral afecta –i afectarà– les prestacions de Llegeixes o què!? pel que fa a la conducció literària de clubs de lectura. Així ha estat que he hagut de deixar el club de lectura de la Biblioteca Bonnemaison, i que, a partir del gener de l'any vinent, tampoc no em podré ocupar de «dinamitar» les sessions d'altres clubs.

De moment, però, encara segueixo al peu del canó, i aquest «novembre de transició» presenta un calendari ben interessant, amb lectures extraordinàries i amb persones convidades a participar-hi que confio que gaudeixin d'una estona enriquidora amb lectores i lectors.

Dilluns 7 de novembre, a partir de les 19.30 h, a la Llibreria Documenta
Trobada amb Núria Iceta per compartir la lectura de La vida de Txèkhov d'Irène Némirovsky (traducció de Margarida Casacuberta). Activitat organitzada per l'Associació d'Amics de la Bressola

Dimecres 16 de novembre, a partir de les 19.30 h, a l'Atzavara Llibreria
Sessió del club de lectura 'Posa un conte a la teva vida!', amb la presència de Carla Benet, traductora de L'amor que fa caure ciutats d'Eileen Chang.

Dilluns 28 de novembre, a partir de les 19.30 h, als Lluïsos de Gràcia
Segona sessió del club de lectura, amb la presència d'Anna Casassas, traductora d' Els meus començaments de Panait Istrati. Activitat organitzada en col·laboració amb Òmnium Gràcia.

Com diria aquella: «Si m'hi voleu acompanyar...».

dissabte, 15 d’octubre de 2016

Coses que poden passar en un club de lectura

Il·lustració de Núria Miret (@laBreu)
Que pots llegir tres contes i conèixer tres autors.

Que pots gaudir d'una edició impecable i d'unes il·lustracions senzilles, sensibles, eficaces.

Que pots rellegir els contes i trobar-hi fragments com aquests:

«Si no t'estiguessis morint per dins hauries somrigut; sovint són els petits detalls els que et solucionen el parèntesi d'existència que és un dia.» [pàg. 42, del conte CONY (Cal Oblidar Nova York) de Sebastià Portell i Clar]

«Els tretze soldats tenien els fusells apuntant cap al condemnat, en angle perfecte, un fris lacònic en què la matemàtica es decideix amb el grau d'inclinació dels seus dits atrapats damunt del gatell.» [pàg. 78, del conte Les escales de L'Aldea de Jaume C. Pons Alorda]

«Va mirar a banda i banda: cap senyal de vida humana. Llavors va ser com si sentís per primer cop la piuladissa dels ocells, un cant superposat d'espècies que xisclaven, cantaven, es reclamaven i imprecaven totes alhora, d'una manera que s'aproximava a un concert sense perdre el seu caràcter fortuït, i l'exuberància de la qual va bufetejar-lo.» [pàg. 106, del conte El final del món de Joan Todó]

Que pots aprendre –i assimilar, i «fer teu»– el significat de paraules com aquestes:
Tudar: Malmetre, deixar perdre.
Escar: Lloc a propòsit per a varar i treure les naus.
Butza: Panxa voluminosa.
Galvana: Peresa.

Que, després de llegir els contes i començar a preparar la sessió del club, quan tanques els ulls, se t'apareixen tres flamencs de color rosa albarà.

Que pots tenir moltes ganes que arribi el dia del club de lectura, perquè compartiràs aquests contes amb altres lectores i lectors, i perquè els tres autors també hi seran i llavors segur que serà una experiència inoblidable!

Aquestes són algunes de les coses que que poden passar en un club de lectura.

Concretament, el dimecres 19 d'octubre, a partir de 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria Atzavara.

dimecres, 5 d’octubre de 2016

Llegim contes a l'Atzavara

La inconsciència pot ser bona consellera, no?

Per aquest curs 2016-17, el llibreter i la llibretera de l'Atzavara –l'Albert i la Berta– han acceptat la proposta de Llegeixes o què!? d'ampliar les «prestacions contístiques» de la llibreria amb unes sessions de lectures de contes.

La primera d'aquestes sessions està prevista per al dijous 6 d'octubre, amb la lectura del conte guanyador i els finalistes del Premi Núvol de contes 2016.

A partir de les 7 de la tarda i fins ben bé les 9 de la nit us convidem a passar-vos per la llibreria Atzavara, que vol convertir-se en un lloc de referència per als amants dels contes, per als qui els escriuen, els tradueixen, els editen i, sobretot, els llegeixen i en frueixen.

La inconsciència pot ser bona consellera! Sense cap mena de dubte!

dijous, 15 de setembre de 2016

Immersió en l'escriptura de... Llegim Núria Cadenes!

La prèvia:

A vegades, quan has de preparar una sessió d'un club de lectura, tens ganes de conèixer altres llibres de l'autora o l'autor del llibre que has de treballar.

A vegades tens temps de fer-ho.

A vegades, fins i tot, tens temps d'escriure'n alguna cosa.

La cosa:

El dilluns 3 d'octubre, dins del cicle Trobem-nos amb... de l'Associació d'Amics de la Bressola, aniré a la llibreria Documenta per compartir la lectura de Tota la veritat de Núria Cadenes.

En què ha consistit la meva immersió en l'escriptura de Núria Cadenes? Aquí sota us en faig 5 cèntims (gairebé literal):

- En fullejar El cel de les oques. Aquesta novel·la és del 1999. A la foto de la solapa m'ha costat molt reconèixer-la! Aquí encara signa com a Cadenas... És la primera novel·la després de publicar dos llibres relacionats amb la seva detenció per motius polítics i posterior empresonament (dels 18 als 24 anys): Cartes de la presó i Memòries de presó (1988-1992), totes dues editades per 3i4.

- En llegir alguns dels textos d'AZ, el seu primer llibre de contes amb el què va guanyar el Premi Ciutat d'Elx de 2008 i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

- En quedar-me «atrapada» en la lectura d'El banquer. Començo a intuir que la Núria Cadenes se sent còmoda oferint-nos textos breus, flaixos potents que van desgranant la trama de la novel·la, a partir d'una colla de personatges i situacions ben connectades. En aquesta, a més, construeix un personatge literari de manera brillant. Quedo meravellada per la riquesa del vocabulari i per l'ús de la llengua (un mallorquí impecable) que flueix des de la primera pàgina.

- En rellegir el conte «Un mort a la cuina» dins del recull Elles també maten i veure que és l'origen, les beceroles de Tota la veritat. La primera frase del conte és aquesta: «Matar un home no és tan fàcil com sembla». I la novel·la comença així: «Morir no és tan senzill com sembla».

- En legir, amb una llibreta al costat, Tota la veritat, novel·la guardonada amb el VII Premis Crims de Tinta, i prendre notes com aquesta: llista de personatges (els principals, els inquietants...), crítica al món del periodisme, retrat precís dels subordinats, relat esmolat i calidoscòpic de la violència que ens acompanya, gairebé sense adonar-nos-en, dia a dia, etc.

I això és tot! O no. Com diria aquella: «Silenci... Llegim Núria Cadenes!»

dimecres, 7 de setembre de 2016

Per on recomençar?

Fa més d'una setmana que no puc parar de pensar en quin apunt escric després de 47 dies de silenci.

Per on recomençar?

Podria explicar-vos que aquest estiu he llegit entre 5 i 10 llibres.

Podria anunciar-vos que aquest proper curs faré entre 4 clubs de lectura.

Podria enumerar-vos els més de 5 llibres que m'agradaria haver comprat a la Setmana del llibre en català.

Però res de tot això no m'acaba de convèncer. Deu ser que aquests dies he hagut de fer neteja al despatx i he quedat baldada. Després de donar-hi voltes, us deixo aquí sota alguns fragments anotats en diferents fulls solts que he trobat en tot aquest procés:

Només és teu el que has donat. Francesc Garriga

Preneu les roses abans no s'esfullin. Fulles i fulls de llibre s'abandonen a la fràgil esperança del poeta. Olga Xirinacs

Mathias Enard, un escritor que entra gratamente en mi memoria después de leer su novela «Carrer Robadors». Josep Moratalla

Som una mica com els altres ens veuen, una mica com nosaltres ens mirem, i un bon tros com ens pensem que els altres ens veuen. Montserrat Roig

He cogido un paño limpio, un paño sencillo y blanco, y me he puesto a limpiar el aire como un gran ventanal de vidrio. Y cuánto más limpiaba la lámina dura y delgada más veía a través de ella tu misma imagen, muy próxima y lejana como siempre.
- Entonces, digo, nada ha sucedido.
(Que no sé de qui és!)

Per on recomençar?

divendres, 22 de juliol de 2016

Hem llegit... «Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors»

El misteri... Com arribes a un llibre? A un autor? A una manera de veure/viure la vida?

Com no em canso de repetir a les sessions de presentacions dels clubs de lectura de Llegeixes o què!?, molts cops, als llibres, hi arribem per pur atzar.

I així va ser com, per aquest camí misteriós, he anat a parar a un llibre que, avui mateix, fent una piulada al twitter, he qualificat com «la meravella»: Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors, un llibre-entrevista sobre la vida i l’obra d'aquesta escriptora, escrit per Sebastià Portell i Clar.

Vaig escoltar aquest joveníssim autor en la presentació d'un altre llibre seu, La recerca del flamenc (LaBreu Edicions, 2015), escrit juntament amb els admirats Jaume C. Pons Alorda i Joan Todó, i he de confessar que la seva joventut em va deixar astorada i, quan vaig saber que havia escrit un llibre de la fins llavors, per a mi, totalment desconeguda, Antònia Vicens, no vaig dubtar ni un minut a comprar-me'l.

[I aquí m'he d'aturar un instant: com és possible que una llicenciada en Filologia Catalana «del segle passat» no hagués sentit mai parlar a les aules de la facultat d'una escriptora com Antònia Vicens? Si llegiu el llibre tindreu la resposta, sense cap mena de dubte, però la tristesa que us omplirà l'ànima no us compensarà el neguit, això també ha de quedar clar.]

I ara, anem al gra.

Llegir Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors és, entre moltes altres coses, un acte necessari: pel que diu l'Antònia, per conèixer la seva obra, per les preguntes que li fa en Sebastià –que demostra en tot moment un coneixement i una estima enorme per la vida i l'obra de l'Antònia–, per conèixer la Mallorca des de dins i per trobar-hi «perles» com aquesta: «Tampoc no et pots enamorar de tot el que escrius. Quan no trobes el ritme, quan no trobes la paraula adequada, tira-ho a la paperera. No et tinguis compassió. Tira-hi un capítol, si sobra. No ploris per aquell capítol. Tira-hi una pàgina, reescriu-la vint vegades si l'has de reescriure, fins que hagis aconseguit atrapar aquell so o aquella imatge o idea que tens al cap.»

Em repeteixo: llegir aquest llibre és un acte necessari.

divendres, 8 de juliol de 2016

Llegim... Com mai!

A vegades, la vida sembla que et vulgui apartar de la lectura i no sap que això és impossible, que la lectura és ja «una malaltia» sense remei que ha vingut a quedar-se per sempre a Llegeixes o què!?

El que no podem negar és que la vida, quan se'ns complica (en aquest cas per un bon motiu!), impossibilita de totes totes que ens puguem acostar a aquest invent, un blog que va creixent en visites i que teníem «sense regar» des de fa un mes!

Així és que hem considerat necessari tranquil·litzar a la parròquia de Llegeixes o què!? i emetem el comunicat següent:

Llegim llibres excel·lents que volem treballar als clubs de lectura del curs vinent, llegim llibres perquè ens engresquem a participar en clubs de lectura sense tenir la pressió de conduir-los, llegim llibres per recomanar i regalar a la família i a les amistats, llegim llibres que ens hem deixat recomanar, llegim llibres perquè coneixem les autores, les traductores, les editores...*, llegim llibres perquè volem conèixer les autores, les traductores, les editores... i sabem que ho podrem fer a través d'aquests llibres que ens ofereixen, llegim llibres perquè tenim contacte amb les llibreteres** i ens encanta compartir amb elles la passió per uns determinats llibres...

En resum: Llegim... Com mai!

I, quan la vida ens ho permeti, aquí ho anirem escrivint.

Com deia aquella: «Salut i feina!»

*Llegiu també autors, traductors i editors, evidentment.
**Llegiu també llibreters.

dimecres, 8 de juny de 2016

Llegim «Cuentos escogidos»

Soma Mapping 2, Performance Nadine Fürst
Aquest mes de juny acabem el curs 2015-16 del Club de lectura 'Posa un conte a la teva vida' a la Llibreria Atzavara amb la lectura d'un llibre que hauria de ser a totes les cases on habita la passió pels contes i per la bona literatura: Cuentos escogidos de Shirley Jackson, en traducció al castellà de Paula Kuffer; una selecció de textos feta per Minúscula dels llibres originals en anglès The Lottery and Other Stories (1948) i Come Along With Me. Classic Short Stories and an Unfinished Novel (1949).

Un recull de vuit contes d'aquells que no pots oblidar i, dies després de llegir-los, encara els tens al cap, i tres conferències de Shirley Jackson que són –com a mínim una d'elles– de «lectura obligada» per a qualsevol aprenent d'escriptor.

Precisament d'aquesta conferència, «Notas para un joven escritor», us deixo seguidament alguns fragments:

«En el país de los cuentos el escritor es el rey.» (p. 149)

«Recuerda, tu historia es un trato complicado con el lector. Tu parte del trato es jugar limpio y mantener su interés, su parte del trato es seguir leyendo.» (p. 149)

«En tus historias [...] dibuja tu propio paisaje con sus horizontes propios, coloca a tus personajes allí donde consideres que les corresponde y muévelos a tu antojo.» (p. 150)

«Si un movimiento se hace necesario e inevitable [...] deja que el lector avance contigo; no lo sacudas de un modo abrupto de un lugar a otro; [...] deja que tu historia se desarrolle del modo más natural y sencillo posible, sin viajes secundarios a bellos parajes innecesarios.» (p. 150)

«En la medida de lo posible, libérate de afirmaciones inútiles y burdas sobre la acción.» (p. 151)

«Respecto de las descripciones, trata de recordar que nunca debes dejar que simplemente queden ahí; en tu historia nada debe caer en el estatismo a no ser que tengas una buena razón para que tu lector se detenga; el movimiento es la esencia de la historia.» (p. 152)

«La descripción de objetos inanimados funciona mejor cuando estos se encuentran en uso o en movimiento...» (p. 152)

«No cabe duda de que las conversaciones son una de las partes más difíciles de una historia. [...] en el discurso oral hay muy poca economía. En el discurso escrito hay mucha economía. Tus personajes usarán frases cortas, y sólo contarán historias largas en circunstancias excepcionales, e incluso entonces emplearán un lenguaje de estilo delicado y rítmico: nada puede acabar con un cuento de una manera tan efectiva como un pesado que toma la palabra para hacer una larga descripción de algo que solo le divierte a él y a nadie más. Un pesado es un pesado, tanto dentro com fuera de una página.» (p. 143-144)


Uix, ho hauré de deixar aquí!!! Però abans us recordo que el dimecres 15 de juny podrem parlar amb l'editora Valeria Bergalli d'aquest i d'altres llibres de Minúscula.