dijous, 23 de febrer de 2017

Carta oberta a la Fe, llibretera de l'Espolsada i amiga

La prèvia: aquest apunt hauria de ser un vídeo, que és el que en el seu moment va demanar la Fe per a celebrar els primers 10 anys de vida de la seva llibreria, l'Espolsada. Òbviament, això que seguirà ara no té res de vídeo, però per «mirar de compensar la desobediència en el compliment del deure», diré que està escrit des del cor...

Benvolguda Fe,
Des del moment que vaig ser conscient que aquest mes de febrer celebrem els 10 anys de l'Espolsada, vaig començar a pensar en tot el que volia dir-te sobre el que significa per a mi, no només la teva llibreria, sinó la teva amistat.

És per això que he volgut recuperar els nostres correus electrònics de fa una pila d'anys, quan les dues teníem més temps per llegir-nos als blogs, per deixar-nos comentaris... I quan tu tenies clar que volies muntar un club de lectura a l'Espolsada i em demanaves consell.

Amb el club engegat, recordo especialment les sessions dedicades a En lloc segur de Wallace Stegner, traduït per la nostra admirada Dolors Udina, i a Stoner de John Williams, en l'excel·lent traducció d'Albert Torrescasana.

Anar fins a l'Espolsada sempre és un plaer, per veure't i gaudir de totes les activitats que ens proposes. I també per compartir la vetllada amb el teu «dream team» (o les noies de l'atrezzo!) que, en aquests 10 anys, m'han acabat fent sentir com si fos una més de l'equip (malgrat no ser-hi sempre que m'agradaria!).

Però torno als correus, perquè al llarg d'aquests 10 anys no només hem viscut «de llibres», també ens hem escrit i ens hem vist per compartir pors, il·lusions, noves feines... I el més important: l'aventura de ser mares!

Suposo que els teus nervis ara mateix t'estan jugant una mala passada, com cada vegada que organitzes un sarau dels teus, però t'asseguro que demà serà increïble, perquè ens aplegarem taaaaaanta gent a la Plaça de l'Espolsada que la festa es recordarà per molts i molts anys!

Gràcies per tot, Fe!

Salut i bons llibres,

SU

diumenge, 5 de febrer de 2017

Revista Rosita

Julius Heinemann, Simultan (2011)
Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita preparant una secció de poesia.

La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys.

La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant.

Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska, Marin SorescuPepe SalesAlejandra Pizarnik.

Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora.

El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegeixo. Després d'aquesta lectura, trio un o dos poemes i els envio a la bona gent de la Revista Rosita.

Us avanço -en primícia!- que aquesta setmana el poeta seleccionat és en Francesc Garriga Barata.

dilluns, 30 de gener de 2017

Resum lector (gener 2017)

Aquest apunt té dos objectius bàsics:
- Dir-vos que encara sóc aquí!
- I que no paro de llegir...

El que queda clar és que no tinc temps per escriure al bloc, o sigui que m'he empescat aquest fórmula de «Resum lector» per deixar constància dels llibres que he llegit i/o dels que llegiré.




"Lectures de la modernitat poètica 14": Anise Koltz presentada per Sònia Moll.





Tina Vallès guanya el premi Anagrama de novel·la amb La memòria de l’arbre.





Marta Romagosa, a la Llibreria Atzavara,
signa exemplars del seu llibre de contes Tots els noms del desig


Darreres traduccions del romanès al català de Xavier Montoliu Pauli i les paraules de Montserrat Abelló, sempre presents.



Les lectores i l'autora d'Anatomia de les distàncies curtes, Marta Orriols, en acabar la sessió del club de lectura als Lluïsos de Gràcia.

dimecres, 28 de desembre de 2016

Renovar-se i llegir!

Allò que s'intuïa a l'apunt de novembre s'ha convertit en la crua realitat. Des de llavors, ni un text més i, de fet, tanco aquest 2016 amb una xifra decebedora: «només» vint-i-un apunts!

Així que, per aquest 2017 que ja tenim a tocar, la consigna és clara: renovar-se i llegir!

Les prestacions de Llegeixes o què!? pel que fa a la conducció literària de clubs de lectura quedaran reduïdes –de moment fins al juny de 2017– a l'Atzavara Llibreria i als Lluïsos de Gràcia.

Si seguiu atents a aquestes pantalles us aniré informant de les properes lectures. Ja us avanço que, en ambdós casos, els propers llibres que treballarem seran contes escrits per dones contemporànies, de casa nostra. Una feliç coincidència que m'està donant un cert maldecap a l'hora de preparar les sessions dels clubs, per cert.

Però com «després d'una baixada sempre ve una pujada», intentaré recuperar el fet de llegir per plaer que, amb tot el meu pesar, havia començat a oblidar.

També confio que aviat podré escriure alguna cosa sobre el llibre que tinc entre mans, «per culpa» d'una colla de «Lletracremats». És aquest: Les noies d'Emma Cline, en traducció al català d'Ernest Riera.

I, si parlem de llegir i d'escriure, per aquest 2017 estic preparant una secció –amb molta il·lusió!– per a la Revista Rosita, on la poesia serà la protagonista absoluta.

Amb els meus millors desitjos: «Que la força m'acompanyi!»

dimarts, 1 de novembre de 2016

Un «novembre de transició»

La meva nova vida laboral afecta –i afectarà– les prestacions de Llegeixes o què!? pel que fa a la conducció literària de clubs de lectura. Així ha estat que he hagut de deixar el club de lectura de la Biblioteca Bonnemaison, i que, a partir del gener de l'any vinent, tampoc no em podré ocupar de «dinamitar» les sessions d'altres clubs.

De moment, però, encara segueixo al peu del canó, i aquest «novembre de transició» presenta un calendari ben interessant, amb lectures extraordinàries i amb persones convidades a participar-hi que confio que gaudeixin d'una estona enriquidora amb lectores i lectors.

Dilluns 7 de novembre, a partir de les 19.30 h, a la Llibreria Documenta
Trobada amb Núria Iceta per compartir la lectura de La vida de Txèkhov d'Irène Némirovsky (traducció de Margarida Casacuberta). Activitat organitzada per l'Associació d'Amics de la Bressola

Dimecres 16 de novembre, a partir de les 19.30 h, a l'Atzavara Llibreria
Sessió del club de lectura 'Posa un conte a la teva vida!', amb la presència de Carla Benet, traductora de L'amor que fa caure ciutats d'Eileen Chang.

Dilluns 28 de novembre, a partir de les 19.30 h, als Lluïsos de Gràcia
Segona sessió del club de lectura, amb la presència d'Anna Casassas, traductora d' Els meus començaments de Panait Istrati. Activitat organitzada en col·laboració amb Òmnium Gràcia.

Com diria aquella: «Si m'hi voleu acompanyar...».

dissabte, 15 d’octubre de 2016

Coses que poden passar en un club de lectura

Il·lustració de Núria Miret (@laBreu)
Que pots llegir tres contes i conèixer tres autors.

Que pots gaudir d'una edició impecable i d'unes il·lustracions senzilles, sensibles, eficaces.

Que pots rellegir els contes i trobar-hi fragments com aquests:

«Si no t'estiguessis morint per dins hauries somrigut; sovint són els petits detalls els que et solucionen el parèntesi d'existència que és un dia.» [pàg. 42, del conte CONY (Cal Oblidar Nova York) de Sebastià Portell i Clar]

«Els tretze soldats tenien els fusells apuntant cap al condemnat, en angle perfecte, un fris lacònic en què la matemàtica es decideix amb el grau d'inclinació dels seus dits atrapats damunt del gatell.» [pàg. 78, del conte Les escales de L'Aldea de Jaume C. Pons Alorda]

«Va mirar a banda i banda: cap senyal de vida humana. Llavors va ser com si sentís per primer cop la piuladissa dels ocells, un cant superposat d'espècies que xisclaven, cantaven, es reclamaven i imprecaven totes alhora, d'una manera que s'aproximava a un concert sense perdre el seu caràcter fortuït, i l'exuberància de la qual va bufetejar-lo.» [pàg. 106, del conte El final del món de Joan Todó]

Que pots aprendre –i assimilar, i «fer teu»– el significat de paraules com aquestes:
Tudar: Malmetre, deixar perdre.
Escar: Lloc a propòsit per a varar i treure les naus.
Butza: Panxa voluminosa.
Galvana: Peresa.

Que, després de llegir els contes i començar a preparar la sessió del club, quan tanques els ulls, se t'apareixen tres flamencs de color rosa albarà.

Que pots tenir moltes ganes que arribi el dia del club de lectura, perquè compartiràs aquests contes amb altres lectores i lectors, i perquè els tres autors també hi seran i llavors segur que serà una experiència inoblidable!

Aquestes són algunes de les coses que que poden passar en un club de lectura.

Concretament, el dimecres 19 d'octubre, a partir de 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria Atzavara.

dimecres, 5 d’octubre de 2016

Llegim contes a l'Atzavara

La inconsciència pot ser bona consellera, no?

Per aquest curs 2016-17, el llibreter i la llibretera de l'Atzavara –l'Albert i la Berta– han acceptat la proposta de Llegeixes o què!? d'ampliar les «prestacions contístiques» de la llibreria amb unes sessions de lectures de contes.

La primera d'aquestes sessions està prevista per al dijous 6 d'octubre, amb la lectura del conte guanyador i els finalistes del Premi Núvol de contes 2016.

A partir de les 7 de la tarda i fins ben bé les 9 de la nit us convidem a passar-vos per la llibreria Atzavara, que vol convertir-se en un lloc de referència per als amants dels contes, per als qui els escriuen, els tradueixen, els editen i, sobretot, els llegeixen i en frueixen.

La inconsciència pot ser bona consellera! Sense cap mena de dubte!

dijous, 15 de setembre de 2016

Immersió en l'escriptura de... Llegim Núria Cadenes!

La prèvia:

A vegades, quan has de preparar una sessió d'un club de lectura, tens ganes de conèixer altres llibres de l'autora o l'autor del llibre que has de treballar.

A vegades tens temps de fer-ho.

A vegades, fins i tot, tens temps d'escriure'n alguna cosa.

La cosa:

El dilluns 3 d'octubre, dins del cicle Trobem-nos amb... de l'Associació d'Amics de la Bressola, aniré a la llibreria Documenta per compartir la lectura de Tota la veritat de Núria Cadenes.

En què ha consistit la meva immersió en l'escriptura de Núria Cadenes? Aquí sota us en faig 5 cèntims (gairebé literal):

- En fullejar El cel de les oques. Aquesta novel·la és del 1999. A la foto de la solapa m'ha costat molt reconèixer-la! Aquí encara signa com a Cadenas... És la primera novel·la després de publicar dos llibres relacionats amb la seva detenció per motius polítics i posterior empresonament (dels 18 als 24 anys): Cartes de la presó i Memòries de presó (1988-1992), totes dues editades per 3i4.

- En llegir alguns dels textos d'AZ, el seu primer llibre de contes amb el què va guanyar el Premi Ciutat d'Elx de 2008 i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

- En quedar-me «atrapada» en la lectura d'El banquer. Començo a intuir que la Núria Cadenes se sent còmoda oferint-nos textos breus, flaixos potents que van desgranant la trama de la novel·la, a partir d'una colla de personatges i situacions ben connectades. En aquesta, a més, construeix un personatge literari de manera brillant. Quedo meravellada per la riquesa del vocabulari i per l'ús de la llengua (un mallorquí impecable) que flueix des de la primera pàgina.

- En rellegir el conte «Un mort a la cuina» dins del recull Elles també maten i veure que és l'origen, les beceroles de Tota la veritat. La primera frase del conte és aquesta: «Matar un home no és tan fàcil com sembla». I la novel·la comença així: «Morir no és tan senzill com sembla».

- En legir, amb una llibreta al costat, Tota la veritat, novel·la guardonada amb el VII Premis Crims de Tinta, i prendre notes com aquesta: llista de personatges (els principals, els inquietants...), crítica al món del periodisme, retrat precís dels subordinats, relat esmolat i calidoscòpic de la violència que ens acompanya, gairebé sense adonar-nos-en, dia a dia, etc.

I això és tot! O no. Com diria aquella: «Silenci... Llegim Núria Cadenes!»