dilluns, 10 de juliol de 2017

Llibres llegits perfectament rellegibles

I vet aquí que un dia, dels Lluïsos de Gràcia em van demanar unes recomanacions de lectura estiuenques. I jo vaig triar aquests tres llibres, llibres llegits perfectament rellegibles.

Algú, d'Alice McDermott
Traducció de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez
Barcelona: Minúscula, juliol 2015 (325 pàgines)

Algú narra, en primera persona, la vida de Marie Commenford, filla d’una família catòlica d’immigrants irlandesos que es van instal·lar a principis de segle XX al barri de Broklyn de Nova York. La protagonista ens ho explica des de la vellesa i comparteix històries i sentiments en que és fàcil sentir-te proper i, fins i tot, reconèixer-te. L’estructura del llibre té un desordre controlat, una manera d’explicar que té molt a veure amb la memòria.

Pròleg de Jenn Díaz i epíleg de Tina Vallès
Barcelona: Edicions del Periscopi, setembre 2016 (184 pàgines)

Dinou contes contemporanis, urbans, que vam tenir el privilegi de llegir i compartir amb la seva autora al club de lectura dels Lluïsos de Gràcia! Són molt recomanables per diferents raons: personatges perfectament reconeixibles però amb força, a partir dels quals es construeixen les històries; llenguatge acurat i precís, molt cinematrogràfic; contes sensorials on els personatges –i nosaltres, lectors, de retruc– sentim allò que els afecta al seu interior...

Traducció d'Albert Torrescasana
Barcelona: L'Altra editorial, febrer 2017 (128 pàgines)

Aquest llibre aplega les tres conferències que James Salter va escriure i llegir als 89 anys, pocs mesos abans de morir, com a primer escriptor resident de la Fundació Kapnick de la Universitat de Virgínia. Són les reflexions d’algú que va pensar molt sobre el seu ofici, un regal per a qualsevol persona que estimi la literatura i que en gaudeixi, ja sigui llegint-la o mirant d'escriure-la.

Com diria aquella: «Bon estiu i bones lectures (o relectures)!»

diumenge, 18 de juny de 2017

Dedicar-me a la lectura

Club de lectura a l'Atzavara Llibreria,
amb Carlos Cubeiro, il·lustrador i amic
(o deu anys de clubs de lectura resumits en un apunt)

Aquest curs 2016-17 ha fet deu anys que em vaig començar a dedicar a fer clubs de lectura. Va ser a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona i hi vaig anar perquè una bibliotecària i amiga -llavors fèiem juntes un curs de dramatúrgia a la Beckett- em va dir que «m'hi veia». I ho va encertar. Des de llavors -i només amb el parèntesi dels dos primers anys de vida dels meus fills- m'he dedicat a «dinamitar» i/o «conduir» una pila de clubs de lectura.

En aquests deu anys que m'he dedicat a la lectura he tingut l'oportunitat de fer clubs també fora de Barcelona, a bliblioteques i a llibreries, i he treballat colze a colze amb les persones responsables d'aquests centres per fer que les lectures triades fossin satisfactòries i aportessin alguna cosa nova i diferent a les lectores i als lectors.

També he de dir que, en tot aquest temps, quan he demanat la col·laboració d'autores/s, editores/rs, traductores/rs, il·lustradores/rs, etc. per a participar en alguna sessió dels meus clubs de lectura, SEMPRE he tingut una resposta positiva, fet que agraeixo profundament i que, sense cap mena de dubte, ha enriquit la lectura que havíem fet del llibre treballat al club.

Dedicar-me a la lectura
m'ha donat des del començament un munt de satisfaccions i també molta feina, estones de nervis, hores i hores de lectura i de relectura...

Ara mateix, quan encaro l'onzena temporada i començo a escollir els llibres i a quadrar calendari, em trobo que hi ha autores/s, editores/rs, traductores/rs, il·lustradores/rs, etc. que pensen en mi i en els meus clubs de lectura, que saben que en farem una lectura atenta, que confien en el nostre criteri i que volen que el seu llibre passi pels nostres ulls.

Sincerament, dedicar-me a la lectura ha estat una bona elecció.

És una llàstima que d'aquesta ocupació no pugui portar un sou digne a casa meva, però també és veritat que llegir em salva l'ànima, cada dia que passa...

dilluns, 12 de juny de 2017

Poetes a la Rosita

La meva col·laboració a la Revista Rosita segueix a un bon ritme, ço que vol dir que cada setmana rellegeixo un llibre de poesia que tinc a casa.

Les darreres incorporacions de Poetes a la Rosita des de que vaig escriure el darrer apunt sobre la Rosita es una rosita es una rosita són aquestes: Marc RomeraLaura López Granell, Konstandinos P. Kavafis traduït per Alexis E. Solà, Pierre Louÿs traduït per Júlia Cirera i Pep Vallcorba, Quima JaumeJosep Palau i FabreMiriam Cano, Vicent Almela i ArtíguezBel GranyaJordi CornudellaJoana RaspallFeliu Formosa.
I us avanço en primícia la meva proposta d'aquesta mateixa setmana, que és una tria de quatre sonets del llibre Sonets del portuguès d'Elizabeth Barret Browning, traduït per Dolors Udina, del qual us deixo aquí un d'ells, molt especial per a mi:

14

Si m'estimes, que no sigui per res
sinó per pur amor. No diguis mai:
«L'estimo pel somriure, la mirada
o el dolç parlar... per l'opinió que expressa
que s'adiu amb la meva, i em procura
una gran sensació de benestar...»
perquè tot això, estimat, pot canviar,
canviar per tu, i l'amor així forjat
fàcilment pot desfer-se. No m'estimis
tampoc per eixugar les meves llàgrimes...
Estant amb tu podria oblidar els plors
i perdre tanmateix el teu amor!
Estima'm per amor i així podràs
estimar-me sens fi eternament.


Com diria aquella: «Salut i bona poesia, sempre!»

divendres, 12 de maig de 2017

L'excusa és la lectura

El dimecres vinent tinc una sessió de club de lectura a l'Atzavara Llibreria que és una mica «especial», per diferents motius (en parèntesi, els més personals):

Perquè hem llegit –i compartirem– dos contes d'un autor que, fins fa un parell o tres de mesos, no coneixia de res: Leopoldo Lugones.

(mira que és xulo conèixer nous autors! a més, aquest també escrivia poesia, en prenc nota per a la meva col·laboració a Rosita!)

Perquè hem convidat a la sessió del club a l'il·lustrador dels contes: Carlos Cubeiro, un lector «diferent» i privilegiat dels textos.

(i és que el Carlos anava amb mi a l'institut, i m'agrada molt la seva feina i ha il·lustrat algunes portades de llibres que he llegit i que m'estimo)

Perquè hem conegut la feina d'una editorial molt jove però amb un projecte molt ambiciós: Yacaré libros.

(i és que l'editorial és a Palazuelos de Eresma, que hi hem estat, que és molt a prop d'on viuen uns amics nostres, que enyorem molt, l'Héctor i la Gloria).

El cas és compartir una estona d'agradable conversa sobre allò que més ens agrada: llegir.

(perquè, com diria aquella: «L'excusa és la lectura.», no?)
-->

dilluns, 1 de maig de 2017

Lectora («mode on»), blocaire («mode off»)

Aquest és el cinquè apunt del 2017 (la xifra –blocaire («mode off»)– fa una mica de pena, ho sé!).

Al primer, tot i que la intenció era dir-vos que llegia molt –lectora («mode on»)–, en Xexu em va renyar –i amb raó!– perquè parlava d'activitats literàries i no de lectures...

Al segon, us informava que aquest 2017 em disposava a llegir poesia («de fons d'armari») i a col·laborar amb la Revista Rosita.
Al tercer hi havia una de les meves «cartes obertes». Aquest cop per a una llibretera –i amiga– molt especial, que acaba de viure el seu desè Sant Jordi i us l'explica aquí.

Al quart tornava amb la Rosita i us feia una «tria de la tria» dels darrers poemes que havia llegit.

A l'apunt d'avui, el cinquè com us deia més amunt, només us escric per dir-vos que aquesta setmana tinc dues cites amb dos clubs de lectura, que hi vaig com a lectora, sense cap pressió, amb ganes d'anar-hi pel pur plaer de compartir la lectura dels dos llibres amb d'altres lectores i lectors: un és el darrer llibre de la Tina Vallès, guanyador del premi Anagrama de novel·la, La memòria de l'arbre; l'altre és la darrera novel·la de l'anglès Ian McEwan, Closca de nou, traduïda al català per Jordi Martín Lloret.

Com deia aquella: «Bones lectures, sempre!»

dilluns, 6 de març de 2017

Més poemes a Revista Rosita

En aquest apunt trobareu una mostra dels poemes que he triat les darreres quatre setmanes per a la Revista Rosita, a la secció «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita».

La primera tongada de poetes i poemes escollits us l'explicava aquí. Avui, a més dels enllaços pertinents a la Revista, us en deixo un tast:

adéu

qui podrà retornar-nos la certesa

de quelcom més

que no siguin paraules?

han estat durant anys

la nostra menja

i ara estem sadollats de sons i ritme.

vosaltres que llegiu

digueu-me:

on dormen les realitats?

Francesc Garriga Barata.



BUSCAR BEN ENDINS

Buscar ben endins

d'aquella cosa fosca.

Tractar de defugir

la placidesa.



Ser, la voluptat de ser.

Viure en l'aire que t'envolta,

en el vol d'un ocell,



en la frescor d'una poncella,

en el perfum intens

del gessamí.



No tenir por de morir.

Saber que

el miracle és viure!



PENES ÍNTIMES

No tinc més dret a queixar-me

que el veterà mutilat que toca el banjo,

que la vella que obre el moneder

per donar-li algun cèntim,


no fos que tots dos s'ofenguessin i em peguessin

al cap amb una crossa.

La meva angoixa ha de continuar muda,

amagada darrere el pas ferm i un somriure.


Un dia, de genolls, vaig renegar de Déu

per tot el dolor i la injustícia que consent.

Des de llavors, encara em sento més sol.

Com un viudo etern inconsolable


passo pel costat dels indigents arraulits en portals

un matí d'hivern i no goso

lamentar-me de la meva nit d'insomni

ni dels peus freds que em fan caminar de pressa.

Charles Simic, traduït per Marta Pera Cucurell.



EL NOMBRE PLURAL

L'amor,

nom substantiu,

molt substanciós,

de nombre singular,

de gènere ni femení ni masculí

de gènere indefens.

En plural

els amors indefensos.


La por,

nom substantiu,

al principi singular

i després plural:

les pors.

Les pors per tot

d'ara endavant.



El record,

nom propi de les penes.

De nombre singular,

només singular

i indeclinable.

El record, el record, el record.



La nit,

nom substantiu,

de gènere femení,

de nombre singular.

En plural

les nits.

Les nits d'ara endavant.

Kikí Dimulà, traduïda per Joaquim Gestí.

I, com ja és habitual, us avanço -en primícia!- que aquesta setmana el poeta seleccionat és en Marc Romera.

dijous, 23 de febrer de 2017

Carta oberta a la Fe, llibretera de l'Espolsada i amiga

La prèvia: aquest apunt hauria de ser un vídeo, que és el que en el seu moment va demanar la Fe per a celebrar els primers 10 anys de vida de la seva llibreria, l'Espolsada. Òbviament, això que seguirà ara no té res de vídeo, però per «mirar de compensar la desobediència en el compliment del deure», diré que està escrit des del cor...

Benvolguda Fe,
Des del moment que vaig ser conscient que aquest mes de febrer celebrem els 10 anys de l'Espolsada, vaig començar a pensar en tot el que volia dir-te sobre el que significa per a mi, no només la teva llibreria, sinó la teva amistat.

És per això que he volgut recuperar els nostres correus electrònics de fa una pila d'anys, quan les dues teníem més temps per llegir-nos als blogs, per deixar-nos comentaris... I quan tu tenies clar que volies muntar un club de lectura a l'Espolsada i em demanaves consell.

Amb el club engegat, recordo especialment les sessions dedicades a En lloc segur de Wallace Stegner, traduït per la nostra admirada Dolors Udina, i a Stoner de John Williams, en l'excel·lent traducció d'Albert Torrescasana.

Anar fins a l'Espolsada sempre és un plaer, per veure't i gaudir de totes les activitats que ens proposes. I també per compartir la vetllada amb el teu «dream team» (o les noies de l'atrezzo!) que, en aquests 10 anys, m'han acabat fent sentir com si fos una més de l'equip (malgrat no ser-hi sempre que m'agradaria!).

Però torno als correus, perquè al llarg d'aquests 10 anys no només hem viscut «de llibres», també ens hem escrit i ens hem vist per compartir pors, il·lusions, noves feines... I el més important: l'aventura de ser mares!

Suposo que els teus nervis ara mateix t'estan jugant una mala passada, com cada vegada que organitzes un sarau dels teus, però t'asseguro que demà serà increïble, perquè ens aplegarem taaaaaanta gent a la Plaça de l'Espolsada que la festa es recordarà per molts i molts anys!

Gràcies per tot, Fe!

Salut i bons llibres,

SU

diumenge, 5 de febrer de 2017

Revista Rosita

Julius Heinemann, Simultan (2011)
Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita preparant una secció de poesia.

La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys.

La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant.

Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska, Marin SorescuPepe SalesAlejandra Pizarnik.

Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora.

El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegeixo. Després d'aquesta lectura, trio un o dos poemes i els envio a la bona gent de la Revista Rosita.

Us avanço -en primícia!- que aquesta setmana el poeta seleccionat és en Francesc Garriga Barata.