Llegeixes o què?!

Mentre estic preparant una segona tongada de “notes per al blog” m’ha sortit aquest apunt. No fa pas gaire que m’autoenyorava , però un dia va passar que vaig tenir la possibilitat d’anar a una d’aquelles activitats a l’entorn del llibre i la lectura que se celebren al món mundial. I vaig aprofitar-ho. O sigui que aquí teniu un nou capítol de les meves “Cròniques des del no-criteri”: El divendres 15 de maig, a les set del vespre, vaig “escapar-me” a la Sala d’Actes de l’ Arts Santa Mònica (La Rambla, 7, de Barcelona), al lliurament de la cinquena edició del Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia a Isidor Marí, per la traducció del llibre Vents , de Saint-John Perse. Va ser fantàstic compartir una estona de la vetllada amb una bona amiga i escoltar les paraules d’ Antoni Clapés , de Víctor Sunyol i del premiat, un emocionat Isidor Marí. A més de la lectura d’alguns poemes, en versió original i en la versió premiada, l’acte va acabar amb la intervenció de la doctora Laura Borràs,

He començat aquest apunt unes 5.300 vegades... No tinc res especial a dir-vos, però sí una acumulació –segurament del tot inútil– de “notes per al blog”. Començo, sense més dilació... La sessió especial amb l’Eduard Márquez va ser tot un èxit. No només perquè ell és un escriptor i un comunicador extraordinari, sinó perquè va ser una activitat força participativa per part de les lectores i altres convidats i convidades que hi van assistir. Estic preparant, per al mes de juny, la que serà la meva darrera sessió del Club de lectura. La del mes de maig va servir per “reconciliar-me” amb un autor que “havia abandonat” des de T’hauria de caure la cara de vergonya . Amb la lectura –i el treball per preparar la sessió del Club–, he tornat a “fer les paus” amb en Sergi Pàmies. Els vint contes de Si menges una llimona sense fer ganyotes en “tenen la culpa”. He començat a llegir L’home d’origami . No les tenia totes, abans de començar a llegir-lo, però em vaig empescar una estratagema d’auto-