Ho sap tot-hom i tot-don@...
... Cafè Central fa vint anys! Per celebrar-ho han organitzat una exposició commemorativa i, paral·lelament, activitats que giren a l’entorn de tres qüestions essencials per al projecte editorial de Cafè Central: la poesia, la traducció de poesia, i l’art i el disseny. Ahir, la protagonista era la traducció. L’acte va consistir en un recital en quatre llengües (català, anglès, francès i grec) a partir de quatre traduccions d’alta significació publicades per Cafè Central: Elizabeth Barrett Browning, Sonets del portuguès , traduït per Dolors Udina. Emily Dickinson, Jo no sóc ningú , traduït per D. Sam Abrams. Brane Mozetic, Banalitats , traduït per Simona Skrabec. Iannis Ritsos, Tard, molt tard, de nit entrada , traduït per Joan Casas. No cal dir (o potser sí?) que jo hi era i que ara mateix us en faré cinc cèntims, però abans (no seria jo si no ho fes), hi ha de constar una “prèvia”: per favor, si en un acte hi ha micròfons, que també hi hagi algú que vetlli perquè aquests aparells fa