Ben mirat

M'estic barallant amb mi mateixa per escollir -de la llista de llibres que trobareu aquí mateix- quina serà la meva propera lectura.

Extinción, David Foster Wallace

Jardí vivent, Joana Raspall

Por qué la traducción importa, Edith Grossman

A contratemps. Diaris, Feliu Formosa

La maldición de Eva, Margaret Adwood

La traducció catalana contra el franquisme, Montserrat Bacardí

Mestres antics, Thomas Bernhard

Una qüestió personal, Kenzaburô Ôe

Círculos en acíbar, Flavia Company

Moo Pak, Gabriel Josipovici

Nocturn de Sant Felip Neri, Sebastià Benassar

Per si això no fos ja prou estressant, a partir d'avui incorporo a Llegeixes o què!? una sèrie de blogs que, com és habitual, ja fa una temporada que segueixo (l'apartat d'o què!? s'actualitzarà properament) i que no paren de parlar de llibres, arrrrggggg.

Ara que, ben mirat, el llibre que “em llama” ara mateix seria Las Muertes Chiquitas, de l'admirada Mireia Sallarès.

Comentaris

  1. Quadern de mots3:42 p. m.

    Els últim seran els primers :-)

    Si jo tingués la teva llista començaria per "Nocturn de Sant Felip Neri", tinc moooltes ganes de llegir-lo i així estrenar-me amb l'autor.

    Després, l'ordre de la llista no altera el producte :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. SU3:54 p. m.

      Quadern de mots,

      Ben vist! El que pretenia amb l'apunt era que us mulléssiu! Gràcies!

      De moment el títol de Benassar (jo també m'estrenaria) es col·loca co-líder destacat!

      A veure si m'agafen unes ganes boges de llegir, que ara mateix estic fluixeta...

      Petons i abraçades!

      SU

      Elimina
  2. matilde urbach4:25 p. m.

    Moo Pak!

    ResponElimina
    Respostes
    1. SU11:06 p. m.

      A les teves ordres, Mati!

      I gràcies...

      SU

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació