Aire poètic

L'atzar és un mecanisme que et fa enllaçar una lectura rere una altra. Aquests primers dies d'intensa canícula l'atzar m'ha portat des de La primavera a Pequín. Un dietari de Francesc Parcerisas a Li i altres relats de Nikos Kavadias. 

Una de les coses que em sembla que tenen en comú aquests dos llibres és que els seus autors, Parcerisas i Kavadias, escriuen per viure (és a dir, escriure és per a ells una acció indestriable de la vida) i no viuen d'allò que escriuen (bé, de fet, en Kavadias ja és mort però va fer de radiotelegrafista, i en Parcerisas és traductor, a més de poeta i professor de traducció).

Un altre punt en comú de les dues lectures és l'aire poètic dels dos llibres. En el primer, Parcerisas ens ofereix unes traduccions (“versions de versions, no pas traduccions en el sentit estricte”) de poemes xinesos que m'han semblat molt bells alhora que senzills. Pel que fa al llibre de Kavadias, els seus poemes ens arriben traduïts i comentats a l'estudi, completíssim, que el traductor Jaume Almirall ha escrit sobre l'obra de Kavadias i que s'inclou a la part final del llibre.

Per acabar l'apunt d'avui, reprodueixo un poema que trobareu a les pàgines 69-70 de La primavera a Pequín. Un dietari. Espero que us agradi i aprofito per dedicar-lo a totes aquelles persones que ahir van felicitar-me pel meu aniversari. Gràcies!

BAI JUYI
Envellir

Hem envellit junts, tu i jo;
i podem preguntar-nos: ¿què són els anys?
Les parpelles cauen quan ve la nit;
i al migdia encara no hem pentinat la clepsa avorrida.
De tant en tant un passeig sostinguts pel bastó;
o seiem tot el dia amb les portes tancades
sense gosar mirar els rostres brillants del mirall;
ja no podem llegir els llibres amb lletra menuda.
Allò que cada vegada esdevé més profund
és l'amor pels amics de tota la vida;
i es fa més espars el tracte amb la gent jove.
Només ens resta una cosa: quan tu i jo ens trobem
el plaer de xerrar és més intens que mai.

Comentaris

  1. Així serem quan siguem grans? M'agrada!

    ResponElimina
  2. Estaria bé, sí! Ja ho saps, si estem juntes... no hi ha qui ens pari!

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»