14 raons per llegir...
Un altre got d'absenta de Tina Vallès
LaBreu Edicions, abril de 2012
Perquè la il·lustració de la coberta, d'Oriol Malet, és senzillament extraordinària (i premiada!).
Perquè la Tina escriu en una llengua genuïna que coneix bé i això es nota quan la llegeixes. La seva feina de traductora i correctora li permet treballar amb aquest material sensible, que és la nostra llengua.
Perquè la Tina és una gran lectora.
Perquè la Tina té una gran capacitat d'observació i una traça envejable per convertir allò que veu en una imatge impactant.
Perquè he hagut de sortir al carrer, gairebé corrent, tapant-me el nas, fugint del senyor Búnquer: “...el millor és donar-li la raó amb cops de cap afirmatius fins que el to de la veu se li vagi difuminant per donar pas a un silenci incòmode que el farà girar cua i tancar-se amb pany i clau dins d'un pis fosc on les persianes fa molt de temps que no badallen i l'olor de resclosit és tan densa que té mans i et galteja de valent encara que el senyor Búnquer no et deixi passar mai del rebedor.”
Perquè he tancat els ulls per escoltar la senyora Apòstrof, tot desitjant que la seva esquena, miraculosament, aparegués “recta i saludable”: “La veu, per contra, no li canvia mai, és espessa com la mel, aspra com la fusta sense polir i aguda en la mesura justa, té una cadència de vals i gaudeix d'un equilibri vocal sorprenent dins del seu desequilibri corporal, contrast perfecte que fa badar boca a tothom qui l'escolta. Per transcriure les seves paraules caldrien papers pautats amb una clau de sol finament esbossada en llapis encetant la melodia del seu discurs.”
Perquè encara tinc el somriure a la cara en sorprendre la Tina al balcó, movent la mà i somrient a en Mà Saludant.
Pels moments en què la Tina parla del món editorial, que coneix bé, amb aquella mirada seva, tan fresca però tan i tan puyent, que ja destil·lava a L'aeroplà del Raval i que, amb l'absenta sobre la taula, li fa dir: “...Tu m'has demanat semiòticament que comencés pel mig, com les novel·les pretesament experimentals que enceten la trama pel nus, t'engalten la presentació amb col·leccions insofribles de flashbacks i es deixen el desenllaç a mig fer perquè-el-lector-també-és-autor.”
Perquè tant la Tina com les seves lectores i lectors sempre durem en Maic al cor i també els seus Adultets.
Perquè he descobert la faceta humida de la Tina llegint "Rebaixes" (ja mai més no aniré de rebaixes de la mateixa manera!) i "Tros de ros gros rus". Ai, i també m'agrada...
Perquè.. Qui no coneix -de més a prop o més lluny- a algú com el cambrer Zero?: “És aquell de qui ningú no en recorda el nom quan se'l troba a la foto de la classe de setè de bàsica del curs 88-89. Aquell a qui t'oblides de fer-li dos petons quan t'acomiades de tota la colla. Aquell a qui no saps què regalar-li pel seu aniversari perquè tot i que fa més d'una dècada que el coneixes, en realitat no saps qui és ni què li agrada. Aquell que calla, que s'aparta si fa nosa, que no es queixa si es queda sense seient quan aneu tots en metro.”
Perquè l'Allau, blogaire sensat i amb molt bon criteri, quan vaig dir-li que havia començat a llegir Un altre got d'absenta, em va dir: “SU, seràs feliç”.
Perquè... algun dia, a mi també m'agradaria penjar del seu suro!
Perquè tot canvia després d'Un altre got d'absenta. No la vida -tampoc no cal exagerar- però sí alguna cosa de la nostra mirada.
Perquè la Tina escriu en una llengua genuïna que coneix bé i això es nota quan la llegeixes. La seva feina de traductora i correctora li permet treballar amb aquest material sensible, que és la nostra llengua.
Perquè la Tina és una gran lectora.
Perquè la Tina té una gran capacitat d'observació i una traça envejable per convertir allò que veu en una imatge impactant.
Perquè he hagut de sortir al carrer, gairebé corrent, tapant-me el nas, fugint del senyor Búnquer: “...el millor és donar-li la raó amb cops de cap afirmatius fins que el to de la veu se li vagi difuminant per donar pas a un silenci incòmode que el farà girar cua i tancar-se amb pany i clau dins d'un pis fosc on les persianes fa molt de temps que no badallen i l'olor de resclosit és tan densa que té mans i et galteja de valent encara que el senyor Búnquer no et deixi passar mai del rebedor.”
Perquè he tancat els ulls per escoltar la senyora Apòstrof, tot desitjant que la seva esquena, miraculosament, aparegués “recta i saludable”: “La veu, per contra, no li canvia mai, és espessa com la mel, aspra com la fusta sense polir i aguda en la mesura justa, té una cadència de vals i gaudeix d'un equilibri vocal sorprenent dins del seu desequilibri corporal, contrast perfecte que fa badar boca a tothom qui l'escolta. Per transcriure les seves paraules caldrien papers pautats amb una clau de sol finament esbossada en llapis encetant la melodia del seu discurs.”
Perquè encara tinc el somriure a la cara en sorprendre la Tina al balcó, movent la mà i somrient a en Mà Saludant.
Pels moments en què la Tina parla del món editorial, que coneix bé, amb aquella mirada seva, tan fresca però tan i tan puyent, que ja destil·lava a L'aeroplà del Raval i que, amb l'absenta sobre la taula, li fa dir: “...Tu m'has demanat semiòticament que comencés pel mig, com les novel·les pretesament experimentals que enceten la trama pel nus, t'engalten la presentació amb col·leccions insofribles de flashbacks i es deixen el desenllaç a mig fer perquè-el-lector-també-és-autor.”
Perquè tant la Tina com les seves lectores i lectors sempre durem en Maic al cor i també els seus Adultets.
Perquè he descobert la faceta humida de la Tina llegint "Rebaixes" (ja mai més no aniré de rebaixes de la mateixa manera!) i "Tros de ros gros rus". Ai, i també m'agrada...
Perquè.. Qui no coneix -de més a prop o més lluny- a algú com el cambrer Zero?: “És aquell de qui ningú no en recorda el nom quan se'l troba a la foto de la classe de setè de bàsica del curs 88-89. Aquell a qui t'oblides de fer-li dos petons quan t'acomiades de tota la colla. Aquell a qui no saps què regalar-li pel seu aniversari perquè tot i que fa més d'una dècada que el coneixes, en realitat no saps qui és ni què li agrada. Aquell que calla, que s'aparta si fa nosa, que no es queixa si es queda sense seient quan aneu tots en metro.”
Perquè l'Allau, blogaire sensat i amb molt bon criteri, quan vaig dir-li que havia començat a llegir Un altre got d'absenta, em va dir: “SU, seràs feliç”.
Perquè... algun dia, a mi també m'agradaria penjar del seu suro!
Perquè tot canvia després d'Un altre got d'absenta. No la vida -tampoc no cal exagerar- però sí alguna cosa de la nostra mirada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada