20 raons per llegir...

¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal? de Jeanette Winterson

Traducció al castellà d'Álvaro Abella Villar

Lumen, abril de 2012 (segona edició)

Perquè un llibre sempre porta a un altre llibre i, en aquest cas, quan estàs llegint ¿Por qué ser feliz cuando se puede ser normal? vols córrer a trobar Fruta prohibida i Planeta Azul, de la mateixa autora, o rellegir l'Autobiografia d'Alice B. Toklas, de Gertrude Stein i Orlando, de Virginia Woolf.

Perquè quan l'autora escriu una frase tan simple i tan contundent com “Lo único bueno de que te encierren en una carbonera es que estimula la reflexión temprana”, les seves reflexions sobre la vida, que segueixen després, són exraordinàriament senzilles i autèntiques.

Perquè en aquests moments d'angoixes vitals (i crisi econòmica i falta de valors -diuen- i polítiques nefastes i...) fa falta llegir frases com aquesta: “Siempre pensamos que lo que nos hace falta para transformarlo todo -el milagro- está en otra parte, pero con frecuencia está justo a nuestro lado. A veces somos nosotros mismos.”

Per tenir consciència de les vegades que haurem dit, també, aquesta frase: “¿Por qué la pérdida es la medida del amor?”

Perquè és un llibre que parla de l'adopció, una adopció singular i podríem dir “de pel·lícula”, però real i viscuda i, per aquest motiu, molt interessant.

Per poder incloure aquests paràgrafs a la meva llista d'Il·lustres:

“Un libro es una alfombra mágica que te transporta volando a cualquier sitio. Un libro es una puerta. La abres. La cruzas. ¿Volverás?”

“Los libros, para mí, son un hogar. Los libros no hacen un hogar, son un hogar, en el sentido de que hacemos como con una puerta, abrimos un libro y entramos. En su interior hay un espacio diferente y un tiempo diferente.”

Perquè tot i que ningú m'havia de convèncer que llegir poesia és un luxe i un plaer, llegint a la Winterson he tingut definitivament clar què és la poesia: “No es un lugar para esconderse. Es un lugar donde encontrar.”

Perquè la literatura transforma la vida i la vida transforma la literatura.

Perquè és un llibre on tothom que està tocat per la lectura queda enlluernat amb la relació entre la protagonista i la literatura.

Perquè és difícil ser normal.

Perquè a la pàgina 123 hi ha una de les escenes més tendres que he llegit sobre l'amor entre dues dones.

Per anar ampliant coneixements i material per a preparar les sessions destinades a la poesia dels meus clubs de lectura.

Perquè... qui no voldria haver tingut una senyora Ratlow a la seva vida?: “...adoraba la literatura. Cada vez que decía 'Shakespeare' inclinaba la cabeza... Tomaba Valium en clase. Nos tiraba libros a la cabeza y amenazaba con matarnos. En aquella època todo eso todavía estaba permitido.”

Perquè Jeanette Winterson no només sent passió pels llibres com a literatura sinó també com a objectes: “Ayudaba a la bibliotecaria a ordenar los libros, algo que me gustaba mucho porque me encantaba el peso de los libros y el modo en que encajaban en las estanterías.”

Perquè, com a la Gertrude Stein, a mi tampoc no m'agrada mirar els mapes.

Per si algú vol conèixer algunes coses de la política de la Tatcher des d'una perspectiva ben curiosa.

Per mirar d'entendre com una escriptora escriu per “llegir-se” com a ficció i alhora com a realitat, i com s'acaba decantant per la primera opció.

Perquè és un llibre on convius i experimentes la complexitat de la vida, les seves “clàssiques” dicotomies, per concloure, com la Winterson: “Tan sencillo de escribir. Tan difícil de hacer/ser.”

Perquè és un llibre on, en definitiva, es parla de l'amor, de la necessitat que tenim d'estimar, d'estimar-nos, de la dificultat d'estimar i de ser estimats, de la intensitat de l'amor...: “Amor. La palabra difícil. Donde todo empieza, a donde siempre volvemos. Amor. Falta de amor. La posibilidad del amor.”

Perquè aviat començaré a llegir La pasión de Jeanette Winterson. Per què? Les meves raons les trobareu properament en aquestes mateixes pantalles. O no.