Llegeixes o què?!

Avui ha mort Jaume Vallcorba. De la importància de la seva trajectòria en el món editorial n'han parlat moltes persones entenimentades (com en Jordi Llavina , la Montse Serra , l' Andreu Gomila o en Bernat Puigtobella ) que coneixen i segur que han crescut, com a persones i com a lectors (com tants de nosaltres), amb el catàleg  que Vallcorba va anar confegint des del 1979 fins ara. També us pot interessar els 14 paràgrafs triats per Eva Piquer  que són una mostra ben autèntica de la personalitat d'aquest editor excepcional. Tot el que sé del món de l'edició ho vaig aprendre amb en Jaume Vallcorba. Algú potser dirà que no és gaire, però en un any (setembre 1990-setembre 1991) sota les seves ordres -i al costat d'en Jordi Cornudella , l'Ester Roca, la Sònia i en Pep Abelló- vaig saber tot el que em calia sobre com es fa un llibre , unes lliçons pràctiques, viscudes i patides amb “sang, suor i (sobretot) llàgrimes”, que encara avui em són útils i que, sense cap

Stoner de John Williams Traduït al català d'Albert Torrescasana Edicions 62, maig de 2012 Una prèvia: Stoner va ser una de les meves lectures de l'estiu. Aprofitava qualsevol estona lliure per llegir-lo i sempre mirava de tenir un llapis a la vora per poder anar prenent notes. El llegia sabent que tot el que em suscitava la seva seva lectura ho compartiria en un club de lectura. Quan va arribar el dia, em vaig trobar en  una llibreria  amb gairebé trenta persones que havien fet “una altra lectura” d' Stoner . I això encara va fer que la trobada fos més enriquidora. I les raons... Perquè és un llibre que va de menys a més. Perquè els sentiments que et desperta el protagonista poden arribar a ser totalment contraposats. Perquè parla de les misèries del món universitari nordamericà i et desperta l'interès perquè algú t'expliqui els de “casa nostra”. Perquè en tot el llibre hi traspua la incoungruència humana. Per la importància dels espais en la narració

Un altre got d'absenta de Tina Vallès LaBreu Edicions, abril de 2012 Perquè la il·lustració de la coberta, d' Oriol Malet , és senzillament extraordinària (i premiada!). Perquè la Tina escriu en una llengua genuïna que coneix bé i això es nota quan la llegeixes. La seva feina de traductora i correctora li permet treballar amb aquest material sensible, que és la nostra llengua. Perquè la Tina és una gran lectora. Perquè la Tina té una gran capacitat d'observació i una traça envejable per convertir allò que veu en una imatge impactant. Perquè he hagut de sortir al carrer, gairebé corrent, tapant-me el nas, fugint del senyor Búnquer: “...el millor és donar-li la raó amb cops de cap afirmatius fins que el to de la veu se li vagi difuminant per donar pas a un silenci incòmode que el farà girar cua i tancar-se amb pany i clau dins d'un pis fosc on les persianes fa molt de temps que no badallen i l'olor de resclosit és tan densa que té mans i et galteja de valent enc

¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal? de Jeanette Winterson Traducció al castellà d'Álvaro Abella Villar Lumen, abril de 2012 (segona edició) Perquè un llibre sempre porta a un altre llibre i, en aquest cas, quan estàs llegint ¿Por qué ser feliz cuando se puede ser normal? vols córrer a trobar Fruta prohibida i Planeta Azul , de la mateixa autora, o rellegir l' Autobiografia d'Alice B. Toklas , de Gertrude Stein i Orlando , de Virginia Woolf. Perquè quan l'autora escriu una frase tan simple i tan contundent com “Lo único bueno de que te encierren en una carbonera es que estimula la reflexión temprana” , les seves reflexions sobre la vida, que segueixen després, són exraordinàriament senzilles i autèntiques. Perquè en aquests moments d'angoixes vitals (i crisi econòmica i falta de valors -diuen- i polítiques nefastes i...) fa falta llegir frases com aquesta: “Siempre pensamos que lo que nos hace falta para transformarlo todo -el milagro- está en otra