Crida a la comunitat lectora mundial
La petita comunitat lectora mundial del club 'Posa un conte a la teva vida!' us hi espera per poder compartir amb en Jordi Nopca la lectura del seu llibre, Puja a casa, publicat per l'Altra editorial i guanyador de la darrera edició del Premi Documenta.
Puja a casa és un recull de deu contes. Aquí sota hi trobareu alguns fragments que ens han agradat especialment:
"...Va provar d'empassar-se el silenci indesxifrable del menjador amb els ulls tancats...". Del conte «Anell de compromís», pàgines 59-60.
"...els moviments de la noia, en comptes de recordar felins altament perillosos, més aviat feien pensar en la sinuositat hipnòtica de les serps.". Del conte «La pantera d'Oklahoma», pàgina 73.
"...li era impossible avançar deu ratlles sense que la concentració fugís per la finestra.". Del conte «L'Àngels Quintana i en Fèlix Palme tenen problemes», pàgina 85.
"Ella deia que alguna nit l'aigua entrava per sota la finestra i li mullava les sabatilles. Només podia aturar la inundació udolant.". Del conte «Un home amb futur», pàgina 109.
"...i el pis es convertia en un taüt immens, on fins i tot gratar-se el cap amb un dit ressonava amb un punt de misteri còsmic.". Del conte «Navalla suïssa», pàgina 147.
"¿Algú de vostès s'ha demanat mai la quantitat de cadàvers que tenim al calaix, els escriptors?". Del conte «Navalla suïssa», pàgina 151.
"La vaig esperar durant gairebé deu minuts amb els dits clavats al vidre del taulell. Quan va aparèixer i els vaig enretirar van fer acte de presència deu taques de suor circulars, tèbies com amenaces, intrigants com el baf que s'acumula als miralls si un es dutxa amb l'aigua massa calenta.". Del conte «Navalla suïssa», pàgina 164.
"...sempre se la troben a dins, asseguda en una cadira i amb el cap damunt la taula, com si fos una ampolla tombada que espera l'empenta d'una mínima brisa per rodolar fins a terra i trencar-se en tres-cents vint-i-dos bocins.". Del conte «Les veïnes», pàgina 207.
"- A la vida real no hi ha cap àngel que et faci entrar en raó, el dia que vols suïcidar-te...". Del conte «Les veïnes», pàgina 218.
"L'àvia va dir que el passat era un lloc ple de llum.". Del conte «Espelmes i túniques», pàgina 246.
Nota final (1): No s'hi invita particularment (ara, jo no m'ho perdria!) i no cal venir d'etiqueta.
Nota final (2): Segurament s'obsequiarà a la comunitat lectora mundial amb alguna beguda alcohòlica; els antidepressius... Cadascú els haurà de dur de casa!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada