Llegim «El noi del costat del padrí»

Yayoi Kusama
El dimecres 14 d'octubre comencem el club de lectura 'Posa un conte a la teva vida' a Atzavara Llibreria.

Aquí sota trobareu fragments diferents del llibre que us proposem en aquesta primera trobada, El noi del costat del padrí de Jesús M. Tibau, editat per Cossetània l'octubre de 2014:

Encara avui, mirar la foto m'allibera de cadenes i fantasmes, em reconcilia amb les cicatrius del món. [...] Potser em ve de llavors el vici d'inventar històries. («El noi del costat del padrí», p. 5)

A cada vora, on les restes del naufragi dels anys s'acumulen entrellaçades unes a les altres, en forma de rames, plàstics i deixalles dels éssers humans, els arbres es reclinen per beure, per veure's, quasi cerimoniosament, en un gest de litúrgia antiga, mentre el cel es muda de groc i taronja. («El riu», p. 93)

El sol s'amaga Montsant enllà i, abans que arribi el vespre, s'acomiada de Cornudella amb llum tendra, com una carícia, com un copet que es dóna a l'espatlla d'un vell amic per dir-li, sense dir res, que esperes veure'l l'endemà; tothom coneix els gestos antics al poble. («Gestos antics», p. 7)

Té un talent natural, un do, una màgia de bruixa en les paraules i, dia rere dia, no para de créixer el grup de turistes que la segueixen. N'hi ha que volen repetir incansablement, encantats per llegendes d'amor a la vora del pont de barques o per fantasmes que moren al claustre de la catedral. No són tan innocents per creure's les mentides, però tant se val, ja estan viciats a una dosi d'il·lusió i tendresa. («Prescindible memòria», p. 88)

Tots hem de conèixer els nostres límits, i sentir-nos satisfets quan hi arribem. («Blau marí», p. 23)

El tren no surt fins a les vuit; falten més de tres quarts d'hora. Es pot permetre el luxe de mirar per la finestreta del taxi sense estar pendent del rellotge. Aquesta és una de les seves hores preferides, quan el món encara té la intenció de començar de nou, el servei de neteja rega els carrers, la gent es diu bon dia o saluda amb la mà algun conegut, i dels bars en surt olor calenta de cafè amb llet. («Mullar-se», p. 81)

Com diria aquella: «Jo no m'ho perdria!».

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació