1/12/15: impossible sobreviure a tanta bona literatura!

Com ja vaig anunciar/amenaçar en una carta ben simpàtica, els propers apunts recolliran algunes de les propostes literàries que des de Llegeixes o què!? considerem imperdibles.

Com veureu, demà és un dia d'aquells en què el do de la ubiqüitat seria del tot necessari.

A les 7 de la tarda:

A la Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall, Lluís Maria Todó, autor i traductor, i Maria Bohigas, editora i traductora, presentaran L'últim mono/El último mono.

A 2/4 de 8 del vespre:

A la seu d'Editorial Comanegra, presentació del llibre Manual de autoayuda para suicidas, de Carlos Cubeiro i Óscar L. Zaid.

A Laie, lectura i presentació de les darreres novetats de JARDINS DE SAMARCANDA: Poema a la durada, de Peter Handke (traducció de Marta Pera), Pàtria meva A4, d'Ana Blandiana (traducció de Corina Oproae - guanyadora de l'onzè Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia que convoca Cafè Central.) A més de les traductores, llegirà poemes Odile Arqué.

A La Calders, amb l'Anna Casassas i en Xavier Montoliu, coneixerem la meravellosa obra Els meus començaments i l'extraordinària vida de Panait Istrati!

A Saltamartí llibres, Omnium cultural presentarà el llibre de Josep Lluís Martín Berbois: Josep Maria Ainaud de Lasarte, un humanista al servei de Catalunya.

A 2/4 de 9 de la nit:

Nit Francesc Pujols a l'Horiginal: es presentarà en societat el còmic amb Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols, de Toni Benages i Sebastià Roig; i hi haurà lectures a càrrec d'Enric Casasses, Maria Cabrera, Sebastià Jovani i Martí Sales.

Ho sé, em repeteixo, però és impossible sobreviure a tanta bona literatura!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació