Llegim «Una lletra femenina de color blau pàl·lid»
Ja vaig parlar en una altra ocasió de com va això d'escollir els llibres que treballem als clubs de lectura de Llegeixes o què!? Queda clar que l'atzar hi té un paper predominant. També, però, cal reconèixer la bona feina de les llibreteres i llibreters que m'envolten. De la mà de la llibretera d' A peu, de pàgina , aquest estiu vaig llegir un llibre rodó, impecablement traduït al català per Ramon Monton , de «només» 155 pàgines. Quan me'l va donar i em va dir: «T'encantarà! Jo no paro de recomanar-lo!». O sigui que demà comencem el club de lectura de la Llibreria A peu, de pàgina amb Una lletra femenina de color blau pàl·lid de Franz Werfel . Aquí sota trobareu alguns fragments del llibre que compartirem d'aquí unes hores al club: Una lletra femenina de color blau pàl·lid , editada per Edicions de 1984 el novembre de 2009. L'ombra blavenca de la lassitud els envoltava [els ulls d'Amelie] amb els primers indicis de decandiment. Així es va acum