Carta oberta a la Fe, llibretera de l'Espolsada i amiga

La prèvia: aquest apunt hauria de ser un vídeo, que és el que en el seu moment va demanar la Fe per a celebrar els primers 10 anys de vida de la seva llibreria, l'Espolsada. Òbviament, això que seguirà ara no té res de vídeo, però per «mirar de compensar la desobediència en el compliment del deure», diré que està escrit des del cor...

Benvolguda Fe,
Des del moment que vaig ser conscient que aquest mes de febrer celebrem els 10 anys de l'Espolsada, vaig començar a pensar en tot el que volia dir-te sobre el que significa per a mi, no només la teva llibreria, sinó la teva amistat.

És per això que he volgut recuperar els nostres correus electrònics de fa una pila d'anys, quan les dues teníem més temps per llegir-nos als blogs, per deixar-nos comentaris... I quan tu tenies clar que volies muntar un club de lectura a l'Espolsada i em demanaves consell.

Amb el club engegat, recordo especialment les sessions dedicades a En lloc segur de Wallace Stegner, traduït per la nostra admirada Dolors Udina, i a Stoner de John Williams, en l'excel·lent traducció d'Albert Torrescasana.

Anar fins a l'Espolsada sempre és un plaer, per veure't i gaudir de totes les activitats que ens proposes. I també per compartir la vetllada amb el teu «dream team» (o les noies de l'atrezzo!) que, en aquests 10 anys, m'han acabat fent sentir com si fos una més de l'equip (malgrat no ser-hi sempre que m'agradaria!).

Però torno als correus, perquè al llarg d'aquests 10 anys no només hem viscut «de llibres», també ens hem escrit i ens hem vist per compartir pors, il·lusions, noves feines... I el més important: l'aventura de ser mares!

Suposo que els teus nervis ara mateix t'estan jugant una mala passada, com cada vegada que organitzes un sarau dels teus, però t'asseguro que demà serà increïble, perquè ens aplegarem taaaaaanta gent a la Plaça de l'Espolsada que la festa es recordarà per molts i molts anys!

Gràcies per tot, Fe!

Salut i bons llibres,

SU

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació